En aquest altre artista ens apropa a la quai prot ser la més subtil obra d'aquest conjunt, entès aquest qualificatiu com expressió d'una plàstica que exposa però tambien ens deixa intuir: Que ens permet una primera lectura però desprès ens possibilita altres mirades. És en la libertat, també aqui d'una sintesi, entre el abstraccionisme i els elements figuratius, com s'estableix el joc no solament plàstic sinó també conceptual. Si la sensibilitat de les formes, les teixidures, les veladuras ens remeten a un món no del tot mostrat, ens convida a submergir-nos en aquests "paisatges" que no són solament estètics sinó que ens conviden al descobriment coceptual i simbòlic. També en el catàleg llegim "Fidel a si mateix, l'artista persegueix incansablement les seves conquestes alquimiques. Les seves obres s'on com la memòria acolorida dels territoris visitats.... Les seves obres respiren, transpiren, engoleixen, rebutgen, se senten capaces de despertar secrets en qualsevol moment. El resultat üs sorprenent, embriagador; Grélat estripa amb cura les seves teles i ens parla de paisatges infinits"...

I tambien ens demana interrogacions sobre l'esser, l'existència, el temps, la agonia, la convivència. L'art com filosofia sensible existencial. Hi ha suggeriment i misteri, presentació i interrogació. I tambien subtils jocs de la matèria. I formes que poblen les obres, com petjades, presències o fantasies.